dilluns, 23 d’abril de 2012

L’home sense cap


Era al camp, per allà a prop del Montseny, i estàvem a punt de dinar, i hi havia oliveres. Érem jo... Ai, no, que jo m’haig de dir l’últim. Érem el pare, que es diu David com jo, la mare, que es diu Núria, jo i la meva germana Maria, que la dic l’última perquè és més petita que jo i a més a més avui no ha vingut perquè se n’ha anat amb els avis. Llavors va arribar un cotxe, que era un 4x4 com el nostre però d’una altra marca, com un Nissan Pathfinder però antic, em penso que es deien Nissan Patrol, que el tenim en un àlbum a casa, i va aparcar sota un altre arbre que hi havia per allà a la vora. Aquelles oliveres feien molt bona ombra, eren un lloc ideal per dinar, de vegades hi anàvem.

Però no era una altra família, eren dos homes que van baixar del cotxe i van dissimular una estona fent veure que preparaven el dinar. I tot d’un plegat, quan el papa havia anat a fer un riu per allà a prop, van agafar la meva germana i van tornar a pujar al cotxe corrents i van arrencar. Però la mare va cridar molt fort, encara més que la meva germana, que de vegades crida moltíssim i aquell dia encara més, i de seguida la mama va anar corrents i es va posar al davant del cotxe amb l’escopeta, que és del meu avi i que sempre la dúiem per si podíem caçar un conill o un ànec o un senglar o el que fos, perquè el papa és caçador, i el cotxe va frenar just davant la mama i no es van atrevir a atropellar-la, però van estar a punt perquè la van tocar amb el parafang, i jo estava colpejant molt fort la porta del darrere, i llavors la mama es va acostar a la finestra del conductor mentre carregava l’escopeta i el cotxe va tornar a arrencar i la mare va disparar i va passar una cosa curiosa que jo no havia vist mai, ni a la tele, que és que allà on hi havia el cap del conductor de sobte ja no hi havia res. I el cotxe va xocar contra una olivera i es va aturar.

Però l’altre home encara tenia agafada la Maria, que només té tres anys, i no la deixava anar, però llavors es va girar una altra vegada a l’esquerra i va mirar el seu company sense cap i al final la va deixar estar, i el pare, que havia vingut corrents de fer el riu i li havia agafat l’escopeta a la mama, que abans no plorara i ara sí, li va preguntar a l’home amb cap per què feien allò i l’home amb cap es devia haver fet caca al damunt perquè la meva germana em va dir després que feia molta pudor, ecs, i va dir que era per demanar un rescat. I el meu pare primer va apuntar però no va disparar, eh?, i li va dir que s’emportés l’home sense cap i que si el tornava a veure també el mataria. I l’home amb cap va treure l’home sense cap del seient del conductor i s’hi va posar ell tremolant i va marxar amb el cotxe i suposo que el cap devia estar pel terra del cotxe.

Doncs aquell home que se’n va anar és aquest d’aquí que ara diu que la mare va disparar primer, però no és veritat, ells es van emportar primer la meva germana i van estar a punt d’atropellar la mare.

–I ja està. Que ho he dit bé?

–Quants anys tens, David?

–Sis, senyor.

–D’acord, David, ho has explicat molt bé, ja te’n pots anar al teu lloc. Que passi el següent testimoni de la defensa.

Cap comentari:

Publica un comentari